Vaig veure el partit des de la redacció del diari i, en arribar a casa, vaig seguir les declaracions de Pascual i Navarro per Barça TV. Humilitat, apel·lació a l'esforç col·lectiu i ganes de deixar clar que encara no s'ha acabat la feina. Ara, falta l'ACB! Aquest és l'esperit que va imposar Pascual des del mateix dia que va entrar a entrenar l'equip de bàsquet. Que diferent de la manera com Ivanovic tractava els jugadors. Amb una visita a la concentració que aquest va fer a El Montanyà durant una pretemporada en vaig tenir prou per conèixer-lo.
Hores abans del partit contra l'equip grec, un amic em comentava que era admirable l'humilitat amb què el míster vivia la seva professió. Li vaig comentar que jo mateix havia estat partícep passiu d'aquesta humilitat quan, normalment, coincidia amb el Xavi al bar del Palau de Gel del club a l'hora d'esmorzar, quan jo freqüentava més les instal·lacions del FC Barcelona a causa de la meva tesi doctoral. Ell solia esmorzar amb en Masip, en Flores i en 'Bob' Dueñas, tots quatre en una taula enmig de la resta d'empleats del club, des dels directius al personal de la neteja. Un bon dia cordial a tothom, que tothom contestava, i seguien la conversa. Però, mínimament, tots quatre demostraven tocar de pues a terra i compartir amb la resta de la gent la seva estona lliure. Llavors, cadascú al seu despatx i en Xavi a construir el Barça que ens ha meravellat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada