Les paraules d'un provocador

Un minut després que l'Inter es coronés al Bernabeu campió d'Europa, Mourinho ja provocava el primer daltabaix amb les seves paraules: la feina a l'Inter ha acabat, marxa a Madrid. L'arribada de Mou al Bernabeu, ara com a entrenador blanc, garanteix una temporada de disbauxa periodística a la premsa esportiva espanyola, sempre delitosa per eternitzar la guerra encoberta entre culés i merengues, entre Catalunya i Espanya per alguns. Amb broma, entre amics comentava que l'arribada de Mou al Madrid pot incrementar el sentiment independentista català. Exagerat, ja ho sé, però el què si que és cert és que el portuguès és un home que no deixa indiferent a ningú (provoca amor i odi a parts iguals) i, sobretot, és capaç de tenir estómac per fer els actes més poc ètics que existeixen en el món de l'esport. No calia fer tant evident les ganes de marxar del club blau i negre no anant ni a San Siro a celebrar la Copa amb els aficionats. Falta de respecte, igual com va passar quan va guanyar la seva primera Champions amb l'Oporto. Aquest cop, el portuguès va preferir unes vacances a Madrid, segons expliquen a la capital, per acabar de teixir els nous lligams amb el club de Florentino Pérez. Ves a saber si també van anar al teatre! I, és que Mou recau en una capital on, com a Barcelona, també es fa bon teatre (segur que recorda com l'estimen al Camp Nou); una capital que, sobretot, és especialista en el cabaret i el vodevil cada nit: sinó, que li diguin a Guti que ha estat un actor de luxe durant totes les temporades que ha estat jugant al Madrid. Ara mateix, però, l'únic teatre que es fa a la capital i que és seguit pels catalans amb interès és el drama. Més enllà de les paraules de Mou, a la capital es viu un drama diària entre l'economia i el Constitucional. Mou ens hi posarà una mica de picantor!