Felicitats Barça. Ara sí que som campions

Aquesta nit ha estat màgica. Novament, Catalunya celebra una victòria del Barça pels seus carrers i, com no, les noves generacions ja no són patidores. Són joves adolescents acostumats a guanyar, que han crescut amb l'època Laporta de taló de fons, el mantra del "al loro que no estamos tan mal" i han gaudit del Barça de Ronaldinho i Messi, del Barça de les sis copes, d'aquest que ens ha fet patir fins l'última jornada però ha demostrat que no n'hi ha cap d'igual. Que ha sabut sumar 99 punts, només ha perdut un partit, per demostrar que és el millor equip d'Espanya. Llàstima de no arribar al Bernabeu per la final de la Champions.

Però, al cap i a la fi, el futbol viu d'això. De tragèdies i de moments d'eufòria; de "l'hiperemoció", que un dia vaig sentir a dir a Marc Ingla, ara precandidat a la presidència del FC Barcelona, a l'hora de definir què significava ser aficionat al futbol. I, és que tot i l'eufòria, aquest club sempre està preparat per sorprendre'ns amb noves notícies. Aquest dilluns, comença el procés de recollida de signatures i, de fet, s'entra definitivament a la campanya electoral per rellevar a Joan Laporta. Serà una campanya atípica, una campanya on els conceptes futbolístics poc haurien d'entrar en joc si es té en compte que ningú pot discutir l'èxit del model Guardiola i l'esforç que els jugadors han posat sobre la gespa. I, qui no voldria poder guanyar una lliga amb un trident atacant format per tres jugadors de la casa? El Barça, amics, ho ha fet. I amb autoritat. Aquest és l'èxit del model esportiu, aquests tres homes (Bojan, Messi i Pedro) són el reflex del què han estat tants anys de treballar el planter i, tradicionalment, sentir que només som bons per formar migcampistes. Ara, des de l'any passat i sobretot aquest final de lliga, hem demostrat que el planter del Barça també treu els millors davanters: Bojan, Pedro i Messi, els tres homes punta que han salvat els mobles al final de temporada.

Torno a les eleccions. Ningú pot discutir el model esportiu, inicialment és evident. Però, el futbol és capritxós: seran tots els precandiats conscients que la pitjor notícia de la campanya seria que entrés el model esportiu a debat? Desestabilitzar l'equip amb debats d'aquest tipus no és prudent. Entenc que es pot parlar d'organigrama, d'economia, de márqueting... però no es pot posar en qüestió el model esportiu. De moment, tots ho han respectat, però un crit a la responsabilitat en moments d'eufòria no és dolent. Sobretot, si es té en compte que en algun moment els caps de campanya (maquievèlics per naturalesa) hauran de fer un cop de timó per evitar que un altre candidat s'escapi a les enquestes. Ara toca el temps de les responsabilitat, de tots els culés.