dimecres, 19 d’agost de 2009

Comença la precampanya al FC Barcelona

Joan Laporta acaba de fer el seu discurs davant l'assemblea de compromissaris del FC Barcelona. Un discurs que ha estat triomfalista, posant el triplet com a exemple de l'èxit del seu model del club. Es clar que, a dia d'avui, a inicis de la temporada 2009-10 i amb un Joan Gamper que preveu presentar una plantilla novament il·lusionant per l'afició -tot i ser molt curta-, Laporta té motius per estar content. Té motius per pensar que el FC Barcelona és el millor club del món i que ha estat gràcies a la gestió de la seva junta que hi ha posat "cor, país i bandera" com a ideals.

Però, en la part final del discurs, la que ha dedicat "al futur", ha sortit el Laporta més polèmic, el Laporta que no deixa passar cap oportunitat per jugar a fer d'espadatxí contra aquells qui no van confiar, en el seu moment, amb el seu projecte. Ha aparegut un Laporta que ha dedicat un temps, segurament massa, a presentar la gestió de la seva junta com l'aval principal per un futur prometedor pel Barça. Es clar que, amb els números i els títols que ha presentat el club la nova candidatura continuista té motius per ser optimista, però no crec que l'assemblea de compromissaris sigui el lloc ideal per fer una laudatio als seus delfins davant de les ja previstes candidatures anti-Laporta. Per què, ara mateix, la derrota del model Laporta -encarnada amb el seu delfi, sigui Sala Martín on Ferrer- ha de ser l'objectiu per si mateix de la resta de candidats, no valen matisos si es vol presentar una alternativa de govern. No pot ser cap altre si tenim en compte l'estat de salut del club, esportivament o econòmicament. Les eleccions es preveuen mogudes.