Un dia qualsevol marcat per l'actualitat

Avui tinc ganes d'escriure perquè el nostre país viu moments importants. En primer lloc, per primera vegada a l'època Guardiola, el Barça no és el favorit per passar una eliminatòria i, aquest cop, tocarà remuntar amb l'ajuda dels socis, sempre còmodes, del Camp Nou. Caldrà crear un infern a Catalunya... país on no hi estem acostumats.

Un infern... el que vivim tots els catalans que volem que l'Estatut tiri endavant i superi el purgatori del Constitucional. Un Tribunal deslegitimat que té quatre magistrats amb el seu mandat caducat i tres dels quals són conservadors. Ai! Que els de Madrid ens l'han tornat a fer i ni a la Carrera de San Jerónimo ni al Senat (sobretot aquí) no hi ha voluntat de canvis! Apel·lar a l'unitat catalana és l'única cosa que ens queda, sobretot demanar que ara sí, que els partits vagin a una i, si pot ser, no canviin el vot entre el Parlament i el Congrés... d'acord amics del PSC?

Finalment, avui s'ha sabut la trista mort de Joan Antoni Samaranch. Un home que, tot i el seu passat franquista, cal lloar pel seu treball d'internacionalització de Catalunya i, sobretot, la ciutat de Barcelona que amb els Jocs de 1992 va poder-se rentar la cara i obrir-se al món. Un condol pels seus amics i familiars que l'estimen.

Ànims Catalunya, ànims Barça, que ens en sortirem de totes!