Ara que s'acaba el Sant Jordi 2010 (diuen que per les Rambles no s'ha pas notat la crisi, bon senyal), potser és bo posar-nos a escriure per anar una mica més enllà de la simple anècdota.
Sobre llibres. Enmig dels ‘best sellers’ que hi ha cada any (m'ha caigut 'La màscara del rei Artur'), em reafirmo en la meva voluntat de seguir llegint novel·la històrica que, en molts moments, cau en l’oblit o no se'n sent a parlar massa. Acabo de llegir-me els tres volums de la trilogia dedicada a Escipió l’Africà de Santiago Posteguillo. Magnífics! Res millor que veure, en un mateix text, la brillantor literària de l'autor combinada amb la sempre necessària rigorositat acadèmica d'un home que forma part de la universitat. Tres volums de 600 pàgines de mitjana cada un que he devorat amb facilitat gràcies a una prosa senzilla i que sap treballar els ritmes narratius amb tot detall, que complementa la trama amb unes descripcions acurades i que sap com introduir el lector a la Roma republicana de la segona Guerra Púnica. Després de la lectura de prop de més de 1.300 pàgines sobre Roma he canviat. No viciar la ment sempre és important: 'El factor humà', un altre encert! John Carlin ens aproxima als anys de l’alliberament de Mandela amb la professionalitat d'un periodista que sap què es cou sobre del terreny, que ha viscut i ha entrevistat els protagonistes de la història amb rigor i ha contrastat les dades. Les construccions dels personatges, creant tipus rodons, són la clau per entendre com evolucionen psicològicament al llarg de la trama que ens porta a la final de la Copa del Món de rugbi del 1995. Ànims!
Sobre política. Les ganes de crear un front català contra el centralisme espanyol semblen presents a la majoria de partits catalanistes. Avui, a les diverses reaccions des del patí del palau de Pedralbes s'han pogut captar certes sintonies entre els líders catalanistes. Però ull, el front comú s'ha de fer al Congrés, i no al Senal com proposa el tripartit. És el Congrés on es prenen les decisions. És al Congrés on es pot posar contra les cordes al president Zapatero. És al Congrés on el socialisme català demostraria que té veu pròpia trencant d'una vegada per totes la disciplina de vot, quan se va en contra de Catalunya! Al Senat, amics, ja estan acostumats a anar cadascú pel seu compte.
Sant Jordi literari, Sant Jordi polític. Dos temes ideals pels que ens agrada combinar-los, llegir-los i disfrutar-ne.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada