Llegeixo informació de la competició en el bloc de Miquel Perdiguer, exjugador del futbol base de l'Espanyol i actualment directiu de Danone Espanya. S'il·lusiona davant de la disciplina que mostren els nens, dels valors que l'esport promou, però sobretot se sorprèn per la manera que les cultures futbolístiques es plasmen en cadascun dels equips. Efectivament, l'evolució dels mètodes d'escalfament en els equips espanyols o la "coreografia de musical" del Colo Colo xilè a l'hora de preparar un partit mostren que no tothom entén el futbol de la mateixa manera: alguns més tàctic, disciplinat, d'altres intenten estimular la imaginació i el jogo bonito. L'èxit del futbol base és la formació integral del jugador. Per una banda, l'estimulació dels valors socials i l'ètica esportiva; de l'altre, i si estem parlant d'alt rendiment, la creació d'un sistema de joc que des de la base es pugui extrapolar cap a categories superiors i plasmar en els equips d'elit. Sigui quina sigui la filosofia, però coherents en totes les fases de l'evolució de l'esportista.
Però, la Danone Nations Cup no només em permet parlar de futbol base, sinó que m'agradaria poder fer un canvi de rumb per acabar aquest post per avançar en què significa estructurar correctament un projecte de Responsabilitat Social Corporativa (RSC). En un moment que la integració de les empreses a la societat que els acull és essencial, les multinacionals recorren a valors universals per legitimar la seva missió empresarial: l'esport s'ha convertit en un element clau per aquests projectes i, Danone, atenta a les demandes socials, crec que fa una aposta molt coherent: la correcte alimentació sempre ha anat associada a una pràctica esportiva satisfactòria i, al cap i a la fi, són dos dels aspectes que més ha de cuidar la persona si vol tenir un nivell de vida de qualitat.
2 comentaris:
Gràcies Xavi! M'ha fet molta il•lusió que et facis ressò del meu blog. Els nens son el futur del futur professional del futbol. Nosaltres confiem que activitats com aquesta els hi ensenyin certs valors, ja que en un futur segurament seran els ídols d'altres nens. I, a títol anecdòtic, m'agrada veure que les noies s'hi van fent un lloc. Sabies que a l'equip de Xina n'hi ha 4?
Salutacions des de Sudàfrica!
Miquel
Miquel, crec que la Xina és un país per tenir en compte de cara al futur de l'esport global, sempre s'hi ha de tenir un ull posat per veure com evolucionen les coses! Espero que també et puguis fer ressò del meu bloc en altres entorns. Gràcies per llegir-lo.
Publica un comentari a l'entrada