El Nadal 2008 no serà, per molts, el més feliç de la seva vida. Ni per mi. Tancaments, ERE's, crisi econòmica o intranquilitat pel futur laboral marquen l'horitzó de moltes famílies. Manca de paneres, no hi ha sopars d'empresa... la crisi es deixa veure a tots nivells. No obstant, la febre consumista sempre és present en aquestes èpoques de l'any i, tot i que no hi haurà tants diners per gastar, la gent no vol permetre's passar un tió o uns Reis sense regals. En aquests moments, però, crec que és bo pensar que el més important és ser conscients de la situació en què vivim tots. Només sent-ne conscient podrem superar la situació. Cal no forçar la màquina perquè, ara potser no, però quan avancin els dies del futur 2009 ens en rescentirem.
Segur, que aquest Nadal no serà tampoc el més feliç pel president Montilla -sense acord de finançament a la vista-, ni per ZP -està pendent de si funcionarà el seu keynesianisme renovat-, ni per un Rajoy que no sap com encarar una bona estratègia d'oposició. En tot cas, que tothom intenti buscar alguna manera de positivar aquestes festes i usar-les per reflexionar sobre allò que no hem fet bé. En moments d'eufòria, és difícil ser crítics amb nosaltres mateixos; en moments de crisi, és molt més fàcil veure en quin moment ens hem desviat del nostre objectiu. De totes maneres, bones festes a tots i que el 2009 sigui profitós. Ànims!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada